Rosa de paper. Poema de Vicent Andrés Estellés amb música d'Anselmo Martí. Disc Dies com aquells.

CD DIES COM AQUELLS
Autoedició 2019 Anselmo Martí
ROCK CD RECORDS RCDR3031
D.L.: M-15492-2019
Gravat, editat, mesclat i masteritzat a AUDIOART del 6 de maig al 7 de juny de 2019. www.audioart.es / [e-mail] / 646 40 55 33
Disseny i maquetació: NU STUDIO
Pista nº 8
Lletra: Poema "Cançó de la rosa de paper" de Vicent Andrés Estellés
Música: Anselmo Martí
Veu i guitarra: Anselmo Martí
*Assessorament lingüístic: Vicent Santamaria. Oficina de Promoció Lingüística. Ajuntament de Cocentaina.
*Dedicatòria: A la meua dona i la meua filla, als meus pares i germans, i a tot aquell que tinga este disc en les seues mans.
*Agraïments: A Rafa Monllor d’Audioart. A Maria Pascual i el seu equip de Nu Studio. A totes aquelles persones que m'han inspirat per a escriure aquestes cançons. A les famílies del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, i del poeta de Cocentaina, Vicent Valls González.
Contacte:
e-mail: [e-mail]
Facebook: Anselmo Martí Jover
ROSA DE PAPER
Ella tenia una rosa, una rosa de paper,
D’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa, i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa, una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu, la primavera també,
també passà la tardor, dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa, una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven una rosa de paper.
I circulava la rosa, però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven una rosa de paper.
El poble creia altra volta i ningú no va saber
que tenia aquella rosa, una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases: la rosa no hi aparegué.
Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res.
Però com una consigna, circula secretament
de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper.