L'home parat. Poema de Vicent Andrés Estellés amb música d'Anselmo Martí. Disc Dies com aquells.

CD DIES COM AQUELLS
Autoedició 2019 Anselmo Martí
ROCK CD RECORDS RCDR3031
D.L.: M-15492-2019
Gravat, editat, mesclat i masteritzat a AUDIOART del 6 de maig al 7 de juny de 2019. www.audioart.es / [e-mail] / 646 40 55 33
Disseny i maquetació: NU STUDIO
Pista nº 1
Lletra: Poema "Cançó de l'home parat" de Vicent Andrés Estellés
Música: Anselmo Martí
Veus, guitarra i harmònica: Anselmo Martí
*Assessorament lingüístic: Vicent Santamaria. Oficina de Promoció Lingüística. Ajuntament de Cocentaina.
*Dedicatòria: A la meua dona i la meua filla, als meus pares i germans, i a tot aquell que tinga este disc en les seues mans.
*Agraïments: A Rafa Monllor d’Audioart. A Maria Pascual i el seu equip de Nu Studio. A totes aquelles persones que m'han inspirat per a escriure aquestes cançons. A les famílies del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, i del poeta de Cocentaina, Vicent Valls González.
Contacte:
e-mail: [e-mail]
Facebook: Anselmo Martí Jover
L’HOME PARAT
Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Passaven - i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i s’encenen,
la fira de la ciutat
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena,
es féu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l'alcalde
i l'alcalde, un "concejal",
i el "concejal", els qui duien
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.