AUXILI - Música i manta amb TRIBADE (Guaret, 2022)

Sdílet
Vložit
  • čas přidán 30. 03. 2022
  • Cançó inclosa a l'àlbum 'Guaret' (2022)
    'Guaret' en streaming i CD guaret.ppf.cat
    AUXILI
    Spotify goo.gl/auw4PX
    Apple Music: goo.gl/45YPxG
    Web: www.auxili.net
    Instagram: / auxili.oficial
    Facebook: / auxilireggae
    Twitter: / auxili_band
    CZcams: / auxilitv
    CRÈDITS àlbum 'Guaret' (Propaganda pel Fet!, 2022)
    Producció i composició: Joan Marc Pérez
    Preproducció, arranjaments i postproducció: Joan Marc Pérez i Samuel Ferrer
    Enregistrament i mescla: Samuel Ferrer (WZ Estudis Borriol i Rockaway Studios Castelló)
    Assistent d'estudi: Raúl Artana
    Màster: Victor Garcia a Ultramarinos Costa Brava
    Música i lletra: Auxili
    Han col·laborat:
    Manu Pardo (Funkiwis): trompeta
    Toni Fort (Zoo): saxo
    Massiva Lulla i Bittah (Tribade): veu a "Música i manta"
    Toni i Nega (Los Chikos del Maíz): veus a "Moussaka"
    Martín Plan B: scratch a "Diga-li!"
    Maria Bertomeu: cant tradicional a "Guaret"
    Marc Guardiola: lletra del cant de batre a "Guaret"
    Sandy Ferrandis: cors a "El vici", "Música i manta" i a "La brúixola"
    Laia Tortosa, Àngela Cotés, Mireia Andrés i Violeta Llin: veus a "La brúixola"
    LLETRA
    Ja estic ratllant-me la pinya,
    bevent suc de pena,
    fumant més del compte,
    m’agobia la penya.
    Mera, ni paro ni faena.
    Este xiquet tenia ganes
    de cantar-t’ho tot com era:
    Mai vaig ser cantant ni poeta,
    mai vaig saber dur la batuta.
    Tinc una banda que ho peta i no renta,
    la consciència neta i la cara molt bruta.
    T’animem a fer-ho,
    treu-li punta al llapis,
    t’ho direm amb classe,
    finals no són principis.
    L’èxit és efímer,
    les lletres són per sempre,
    com deien At Versaris:
    “No és vendre, és difondre!”
    I no em voreu ballar en eixa pista.
    Viu al dilema dels teus llavis l’artista.
    Les xifres, les xarxes, el business de risa.
    La realitat és nostra, encà que siga trista.
    Ja sé que esta rima no plena la nevera.
    Jo sé que si calle potser paga la pena.
    Ja sé que és més fàcil tirar a la carrera,
    rendir la bandera i segar cançons.
    Siga com siga, ací ho tens tot.
    Tota la dita és collita!
    Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
    Jo vull suportar esta condemna,
    ja no soc feliç d’altra manera.
    Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
    Ric de música i manta,
    pobre de quera, mera!
    Oye, mama, yo quiero ser artista
    sin olvidarme de quién soy, cuál es mi esencia,
    y es que, mama, joder, yo quiero ser yo misma.
    Escapar de esas garras que envenenan la conciencia.
    Yo ya escogí bando y, coño, sé (que) no será fácil,
    nunca moveremos masas porque incomodar no vende.
    Sabéis que esto es una farsa, que la integridad es frágil,
    que aquí sigo precaria, pero tranqui, en cora y mente.
    Ay, madresita mía, que yo me moriré pobre,
    pero habré sembrado semillas en todos esos corazones.
    Que me han dicho las buenas: “tiemblan los malos si nos oyen”,
    y por eso hacemos esto, pa que las nuestras no lloren.
    ¡Solo tengo mi voz y este tumbao!
    Y esta rabia mía en las manos contra el sistema.
    ¡Solo vengo con cuatro a mi lado!
    Enamorá (de) la vida, aunque el mundo me haga morir de pena.
    Siga com siga, ací ho tens tot.
    Tota la dita és collita!
    Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
    Jo vull suportar esta condemna,
    ja no soc feliç d’altra manera.
    Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
    Ric de música i manta,
    pobre de quera, mera!
  • Hudba

Komentáře • 1