Anselmo Martí - Enyorança - Presentació CD Martí Jover al Palau Comtal de Cocentaina 19/09/2014

Presentació del disc "Martí Jover" al Palau Comtal de Cocentaina, 19 de setembre de 2014.
Cançó inspirada en el meu avi Salvador, que va haver de fugir a Algèria quant a la guerra civil i ja mai va tornar. La primera estrofa la cante fatal a causa dels nervis i l'emoció de l'estrena, però després aconseguisc remuntar i queda una cosa digna i emotiva.
Lletra i música: Anselmo Martí Jover
Veu, guitarra i harmònica: Anselmo Martí Jover
ENYORANÇA
Què lluny queda ma casa
La terra d’on jo vaig partir
En la llar una brasa
En la porta la dona i els fills
Els ocells eren joves i lliures
I cantaven el dia sencer
Els ocells ja no riuen
I ara van recordant els xiprers
Què lluny queda el meu poble
Dels somnis només queda fum
Altra vida de pobre
En la mar està escrit el meu rumb
Una flor s’ha emportat la memòria
He oblidat el desig de tornar
Apartat de la història
En un port perfumat de safrà
Què lluny queda aquell viure
Què lluny queda lo que mai vindrà
Què lluny queda ser lliure
Què lluny queda el camí travessat
He sigut arrancat del destí
Un record serà el meu llegat
I ara vull que em deixeu ací
En el sol vull trobar el descans
ADAPTACIÓN AL CASTELLANO (Autor: Anselmo Martí Jover)
AÑORANZA
¡Qué lejos quedó mi casa,
La tierra de donde partí!
En el hogar quedó una brasa,
Y en el portal mi mujer y mis hijos.
Éramos pájaros jóvenes y libres
Y cantábamos todo el día.
Los pájaros ya no ríen,
Y ahora añoran los cipreses.
¡Qué lejos quedó mi pueblo!
De mis sueños sólo queda humo.
Otra vida de pobre.
En el mar está escrito mi rumbo.
Una flor se llevó mis recuerdos,
Olvidé el deseo de volver.
Apartado de la historia
En un puerto perfumado de azafrán.
¡Qué lejos quedó aquella vida!
¡Qué lejos quedó lo que nunca pasó!
¡Qué lejos quedó ser libre!
¡Qué lejos quedó el camino recorrido!
Fui arrancado del destino.
Mi legado será el recuerdo de mí.
Y ahora deseo que me dejéis aquí.
En el sol quiero encontrar el descanso.