La meva família vivim a Barcelona, però els meus pares són de les Terres de l'Ebre i entre nosaltres parlem en tortosí. No sé si passa en tot el domini del tortosí, però, almenys al Baix Ebre i al Montsià, pràcticament no s'usen les formes puguem/pugueu i vulguem/vulgueu, sinó que es diu p[u]guéssem/p[u]guésseu i v[u]lguéssem/v[u]lguésseu (pronunciats amb u, tot i que en aquest cas les formes normatives siguin amb o: poguéssim/poguésseu, etc). O sigui, la 1a i 2a pers del pl del present de subjuntiu les fem igual que les de l'imperfet de subjuntiu (en tots els verbs, no només amb poder i voler). P. ex., comparant amb el català central: Nosaltres cantem. | Natros cantem. Volen que nosaltres cantem. | Volen que natros cantéssem. Si nosaltres cantéssim... | Si natros cantéssem... A més, és estrany que, en els altres verbs que sí que s'escriuen amb o, nosaltres pronunciem amb u gairebé totes les formes (almenys a la meva família). O sigui, diem: s[u]rtir, c[u]sir, c[u]llir, [a]sc[u]pir (i s[u]rtim, c[u]sim, c[u]llim, esc[u]pim). Potser seria interessant veure si altres parlants de català occidental fan aquestes formes també amb [u], perquè llavors no tindria sentit que puguem i vulguem s'escriguessin amb u i altres verbs on passa el mateix, amb o. PD: Molt bon vídeo, enhorabona! :)
Moltes gràcies pel comentari!!! No vaig comentar el subjuntiu "poguéssem" per no fer massa espès el vídeo, hehe. Però és ben genuí! El cas de "s[u]rtir", "c[u]sir", "c[u]llir", "[a]sc[u]pir" s'explica per una dissimilació: la /o/ es torna /u/ per ser el màxim de contrària a la /i/ tònica. Em consta que és un fenomen força sistemàtic en català nord-occidental. I sí, tens raó: demostra que l'excepció de "pugueu", "puguem", "vulguem", "vulgueu" no té gaire raó de ser...
@@filologa_de_guardia Gràcies per la resposta!😊 Molt interessant això de la dissimulació, i té sentit perquè també pronunciem amb [u] altres paraules on hi ha /o/ prop de /i/ com c[u]nill o b[u]nic.
A classe, davant de tothom, vaig insistir tant a la professora que poguéssim i poguéssiu s'escriuen amb u com puguem i pugueu, que va dubtar i tot i va consultar el diccionari de verbs. Confirmat que van amb o com totes les altres persones de l'imperfet de subjuntiu, no cal dir com se'm van posar de vermelles les galtes. Encara riem ara quan en parlem!
Però en el present d'indicatiu també passa amb alguna persona, no? Vull dir, això de la tònica i l'àtona: Ells poden i ells volen, són tòniques (no és *puden ni *vulen).
Sóc anti-excepcions*, són un coi de mal de cap i més si no tenen sentit o és massa rebuscat! Ah, per cert, català occidental i dic però! *(Crec que deu anar sense guionet?, igualment, se'm fa estrany escriure moltes paraules compostes sense aquest!)
Normal que et segueixin tots els paisos catalans, els teus videos son interessantissims i genials!
Moltes gràcies per la feina!!!
Adoro el teu canal ♥️ literalment m'interessen tots els temes dels que parles
Moltes gràcies pel vídeo. Interessantíssim com sempre. 😎
Ets genial i sapigues que a Madrid, catalanoparlants no nascuts als PPCC I gent aprenent, t'hi seguim i no ens perdem cap video.
Quina il·lusió!!!
6:06 ASMR*
Com sempre, molt interessant. Moltes gràcies!
La meva família vivim a Barcelona, però els meus pares són de les Terres de l'Ebre i entre nosaltres parlem en tortosí. No sé si passa en tot el domini del tortosí, però, almenys al Baix Ebre i al Montsià, pràcticament no s'usen les formes puguem/pugueu i vulguem/vulgueu, sinó que es diu p[u]guéssem/p[u]guésseu i v[u]lguéssem/v[u]lguésseu (pronunciats amb u, tot i que en aquest cas les formes normatives siguin amb o: poguéssim/poguésseu, etc). O sigui, la 1a i 2a pers del pl del present de subjuntiu les fem igual que les de l'imperfet de subjuntiu (en tots els verbs, no només amb poder i voler). P. ex., comparant amb el català central:
Nosaltres cantem. | Natros cantem.
Volen que nosaltres cantem. | Volen que natros cantéssem.
Si nosaltres cantéssim... | Si natros cantéssem...
A més, és estrany que, en els altres verbs que sí que s'escriuen amb o, nosaltres pronunciem amb u gairebé totes les formes (almenys a la meva família). O sigui, diem: s[u]rtir, c[u]sir, c[u]llir, [a]sc[u]pir (i s[u]rtim, c[u]sim, c[u]llim, esc[u]pim). Potser seria interessant veure si altres parlants de català occidental fan aquestes formes també amb [u], perquè llavors no tindria sentit que puguem i vulguem s'escriguessin amb u i altres verbs on passa el mateix, amb o.
PD: Molt bon vídeo, enhorabona! :)
Moltes gràcies pel comentari!!! No vaig comentar el subjuntiu "poguéssem" per no fer massa espès el vídeo, hehe. Però és ben genuí! El cas de "s[u]rtir", "c[u]sir", "c[u]llir", "[a]sc[u]pir" s'explica per una dissimilació: la /o/ es torna /u/ per ser el màxim de contrària a la /i/ tònica. Em consta que és un fenomen força sistemàtic en català nord-occidental. I sí, tens raó: demostra que l'excepció de "pugueu", "puguem", "vulguem", "vulgueu" no té gaire raó de ser...
@@filologa_de_guardia Gràcies per la resposta!😊 Molt interessant això de la dissimulació, i té sentit perquè també pronunciem amb [u] altres paraules on hi ha /o/ prop de /i/ com c[u]nill o b[u]nic.
Genial l'explicació! Tenia un munt de problemes per escriure-ho bé. A partir d'ara ja ho faré bé.
Quina meravella de vídeo, genial i súper interessant com sempre , gràcies!!! ❣❣
Moltes gràcies!!!
El teu vídeo molt maco
Gràcies
A classe, davant de tothom, vaig insistir tant a la professora que poguéssim i poguéssiu s'escriuen amb u com puguem i pugueu, que va dubtar i tot i va consultar el diccionari de verbs.
Confirmat que van amb o com totes les altres persones de l'imperfet de subjuntiu, no cal dir com se'm van posar de vermelles les galtes.
Encara riem ara quan en parlem!
Però en el present d'indicatiu també passa amb alguna persona, no? Vull dir, això de la tònica i l'àtona: Ells poden i ells volen, són tòniques (no és *puden ni *vulen).
Sóc anti-excepcions*, són un coi de mal de cap i més si no tenen sentit o és massa rebuscat! Ah, per cert, català occidental i dic però!
*(Crec que deu anar sense guionet?, igualment, se'm fa estrany escriure moltes paraules compostes sense aquest!)
JO SÓC CATALÁ , HE VISCUT 23 ANYS A MALLORCA I ET PUC DIR QUE HO DIUEN AMB O PER PORTAR LA CONTRARIA JA AS FET BÉ AMB POSAR XINXETES BLAVES 🤣