GRAN TUC DE COLOMÈRS (2.933 m)

Volíem que el programa número 60 de El Pont de Mahoma (Tarragona Ràdio) fos molt especial, i ho va ser! Però amb el 61 ens hem superat! Ara fa un any vam fer un programa en directe des del cim del Besiberri Nord (3.014 m) i durant la seva ascensió. Volíem repetir l’experiència, però no teníem clar quina era la muntanya a pujar. Havíem pensat en alguna que tingués un simbolisme especial. En les primeres travesses, havia aparegut el Pic de Comaloforno (3.029 m); el cim més alt de Catalunya, amb el permís de la Pica d’Estats (3.143 m). De fet, el Comaloforno és el més alt, amb tota la seva base en territori català -la Pica és mig francesa. Sigui com sigui, tenim clar que ens havíem de moure pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per més que aquest- el Comaloforno- tenia molt números, la proposta escollida ha sorgit, finalment, de la gent del poble de Boí. En concret, d’un dels seus veïns, el Jaume Ramon; un gran muntanyenc que ens ha proposat una ruta molt poc freqüentada fins al sostre d’un altra dels grans cims de la zona, el Gran Tuc de Colomers. De fet, no hem trobat a ningú en tota l’ascensió ni al mateix cim, tot un luxe!
No és un tres mil per pocs metres; amb els seus 2.933 és una de les muntanyes -almenys fent l’ascens per la zona que ens han recomanant- més singulars de tot el parc Nacional. Val i molt la pena.
El pic s’alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten la Vall de Contraix, Colomers, i el gran circ de Colomers, per on es fan la majoria d’ascensions.
Nosaltres -a proposta del Jaume- hem pujat per la ruta que hi accedeix directament des de l’esquerra del Contraix, deixant el sender abans d’arribar al llac cap als 2.500 m, aproximadament i fent un franqueig fins una zona de neus congestes. Seguin aquesta travessa, s’arriba als peus d’una canal amb forta pendent però força assequible, que ens ha menat fins al coll superior; amb el cim a l’esquerra, a uns seixanta metres.
Una zona, val a dir-ho, entre el sender del Carros de Foc i els ‘neveros’ amb molt poques fites i on ha calgut tirar de mapa, brúixola i GPS. En baixar, un cop fet el cim, hem comprovat que a quarts d’una del migdia, encara hi ha qui surt del refugis per fer la carros de foc, en pantaló i samarreta curta, i en una jornada on el termòmetre no anava gens regalat. En definitiva, allò que hem reiterat tantes vegades, per moure’s per l’alta muntanya, cal anar equipat i amb la roba adient, que sempre ens pot sorprendre un canvi sobtat de temps.
Hem compartit aquest programa en directe amb els companys habituals de cordada radiofònica, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. També han fet cim amb nosaltres, el geògraf Dani López i Sara Díaz, autora del bloc ‘Bailando con Sarrios’, amb més de 500 pics dels Pirineus; entre els quals més de 200 de més de 3.000 m. referenciats.
Programa enregistrat el juliol de 2016.