Lluís Roca i Florejachs - Romaní

024.01. Lluís Roca i Florejachs - Romaní [Lleida, 1830-1882]
“Lluís Roca és la personalitat més rellevant de la Renaixença lleidatana. A ell es deu que per primera vegada es parli a Lleida, el 1859, dels Jocs Florals de Barcelona i dels seus patricis; (...) estigué present en totes les iniciatives de caràcter cultural que es realitzaren a Lleida fins a la seva mort, el 1882. I el que és més important, fou una persona admirada i consultada per tots els sectors polítics i culturals de la Ciutat.
Lluís Roca és l’introductor en la societat lleidatana del missatge “Fe, Pàtria, Amor” dels Jocs Florals; és el primer lleidatà del segle a utilitzar literàriament, com a llengua de cultura, el català. En ell es resumeixen sobretot aquests aspectes: un bon professional metge que li ve de tradició; un dels primers historiadors contemporanis de Lleida, que inaugura els estudis sobre la Seu Vella i l’Estudi General; un home preocupat per la llengua catalana i per la seva fixació literària (...); interessat per la fixació de la història contemporània i de les seves personalitats i els seus fets principals; representant en els cercles i entitats culturals de Barcelona; i un ciutadà exemplar que fundà un asil, que deixà un premi a l’Acadèmia Mariana, que fou cronista oficial de la Ciutat...
(...) [Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona,] de la qual es llicencià el 1852. Fou en aquests anys d’estudiant a Barcelona que entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença, i entre els quals llegí els seus primers versos. Acabada la carrera, s’instal·la a Lleida, però no perdrà el contacte amb els restauradors dels Jocs Florals de Barcelona. És entre 1854 i 1876 (...) que Lluís Roca desenvolupa la tasca més important com a metge, i la més intensa activitat poètica i cultural. Lluís Roca és un poeta fet en els certàmens dels Jocs Florals de Barcelona. Ja l’any 1858 és antologiat a ‘Los Trobadors nous’ d’Antoni de Bofarull, i el 1860 aconsegueix l’accèssit de la viola d’or i argent amb el poema ‘Ànima consolada’. Premis que repeteix el 1862, el 1863, i el 1864.”
JOSEP BORRELL, Escriptors Contemporanis de Ponent 1859-1980, (1984), p. 19.
#lleida #poesia #literaturacatalana #renaixença #llenguacatalana

[@carlesduarte3954]

Un poema que transmet la bellesa alhora humil i exquisida del romaní, en una lectura magistral. Magnífic

[@aradigueu]

El nostre agraïment pel teu suport!