Caramelles Som catalans1

LA BONA NOVA de la resurrecció de Jesús (la Pasqua), la fi de les privacions de la Quaresma i l’arribada de la prima-vera es celebra a Catalunya amb els cants de les caramelles , encomanant la joia primaveral a tothom. ,.
Els caramellaires van per les cases de les estimades, dels familiars amics i d'altra gent del poble per cantar-hi les cançons al peu dels balcons o i també a les places.
A pagès les colles, fan un recorregut per les masies, om-plint de música i color el municipi. Es desplacen fent molta gatzara i són recompensats amb moscatell, pastes, galetes.
Caramellaires infantil s’incorporen el diumenge i fan el ma-teix que els grans: cantades i ballades, amb la col·laboració dels pares i mares.
En el repertori sempre hi ha alguna cançó tradicional del mateix poble, havaneres, valsos, sempre una sardana i un vals-jota, les coples que descriuen la vida política, social i amorosa del darrer any i fins hi tot algun fragment d'òpera
Els cantaires van acompanyats de flabiolaires i tambors, però també trobem altres instruments com el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla
L’etimologia de Caramella prové del llatí “calamus” que és una canya i que fa referència a l’instrument que és com una mena de flauta o flabiol que feien tocar els pastors.
... amb el pas dels anys, els trabucaires, grups de dansaires, balls de bastons o balls de cascavells també els acompanyen
El costum de fer soroll, amb tambors o llançant traques i petards, sembla havia estat força estès a la nit del Dissabte de Glòria, i a casa meva el Diumenge de Gloria
• En algunes pobles, abans de començar l’actuació membres de la comitiva disparen una traca d'avís. O sonen els trabucs
• Els cantaires petits, també a banda de cantar i ballar, llancen petards durant tot el trajecte.
La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. Es recollien ous, botifarres o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el ma-teix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.
Amb la ballesta, un estri desplegable i extensible format per llistons, es fan arribar flors als balcons de les cases.
ORÍGENS
A l'època romana, era una festa dedicada a Ceres, deessa de les collites, floració i fructificació.
El cristianisme va adaptar les caramelles per esdevenir un oferiment a la Mare de Déu del Món per la seva puresa i fidelitat
Al segle xvi ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser, però sembla que les primeres colles no es van organitzar fins a mitjan segle xix i no es van generalitzar fins al 1880.
CANÇONS PROFANES
D'entre les cançons profanes, anomenades a vegades 'goigs' per extensió, algunes són fetes per a demanar els menjars típics (goigs dels ous del Rosselló, goigs de les botifarres), d'altres tenen caràcter amorós (goigs de les donzelles, cobles de les minyones), i unes altres són cor-randes circumstancials cantades.
Les caramelles amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble són habitualment menys punyents que les d'altres modalitats com per exemple,
• les garrofes de Berga o Manresa en els pastorets
• els esbroncs de Carnestoltes a Caldes de Montbui
• o els versots dels balls de diables
DURADA
1. En alguns pobles, les caramelles comencen el Dissabte de Gloria i la gresca no s’acaba fins a la nit, quan fan la darrera cantada dins l’església parroquial, on té lloc la celebració de la Vetlla Pasqual, amb l’encesa del foc nou.
2. Uns altres, comencen tan bon punt s'acaba la Vetlla Pasqual, que s'allarguen tota la nit del dissabte al diumenge.
3. A altres pobles es comença el diumenge de bon matí. Després d’esmorzar coca i mistela i barreja, s’inicia la cercavila, pels principals carrers del poble cantant, ba-llant i oferint flors a través de les ballestes a tots aquells que són als balcons i finestres mirant-s’ho.
4. En alguns s’allarga fins dilluns, encara que a la majoria el dilluns de Pasqua està reservat per menjar la mona
FESTA DE GALANTEIG
També es un ritus de galanteig i festeig primaveral entre homes i dones, un cop passada les privacions de la Quaresma
En arribar la Pasqua, els homes sortien pels masos a cantar a les dones que els esperaven a les finestres i balcons de les cases.
Les famílies de les dones, recompensaven aquells cants d’amor amb la donació d’ous, botifarres i diners.