XAVI SARRIÀ - Metròpolis (Causa, 2022)

Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022)
Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a causa.ppf.cat
Àlbum complet a CZcams • XAVI SARRIÀ - Causa (à...
Gira Causa 2022
27.05 VILLAROBLEDO Viñarock
07.05 ZARAGOZA CC Delicias
21.05 PALMA Es Gremi
25.05 BARCELONA Sala Apolo
27.05 VALÈNCIA Sala Moon
28.05 MADRID Sala Copernico
Entrades www.xavisarria.cat
Música i lletra Xavi Sarrià
Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà
Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu”
Mescla: Genís Trani
Enginyer de gravació: Antoni Laguna
Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo
Enginyer de so en directe: Kike Barberà
Disseny: Joanrojeski estudi creatiu
Il·lustració de coberta: Helga Ambak
Revisió dels textos: Roger Sarrià
Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021 excepte “No s’apaguen les estreles” enregistrada per Sam Ferrer a WZ Studios de Borriol, RC Studios de Xàtiva i Full Up Studios de Foios.
Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York
Luis Súller: bateria
Diego Barberà: baix
Jota Terranegra: guitarres
Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts
Daniel Tomàs: teclats
Genís Trani: programació
Manu Pardo: trompeta
Miki Garcia: trombó
Toni Fort: saxos
Diego López: percussió mediterrània
Abel Garcia: llaüts mediterranis
Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor”
Elane: veus a “Causa”
Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya”
Rafel Arnal: veus a “Balansiya”
Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles”
Ahmed Touzani: violí a
“La nit ferida”
Xavi Sarrià: veus i programació
Paco Costa: guitarra
Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles”
Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles”
A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records).
A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura.
xavisarria.cat
/ xavisarria
/ xavisarria
/ xavisarria
LLETRA Metròpolis
Tot és líquid
i nosaltres fràgils
no sabem ser feliços
ni ser nosaltres
no sabem d’arbres
ni d’ocells ni d’astres
tot és líquid i res no deixa rastre
L’amor, el dolor,
el sou i fins i tot la mort
desarrelats com els avions
que apunyalen núvols
d’un món buit i fals
que ens vol aïllats, sols, distrets, gol, ansietat i rock and roll
Likes, likes
compte cada dia els likes
quants clics al rescat
de l’ego atrofiat
cec, sord, mut, mutilat
desconcertant com
un aparador ple
de maniquins flacs
I el desfici em devora
no puc dormir
no em queden forces
i el monstre torna cada nit
marrons, estrès,
la pressió
de no ha arribar a tot
visc reclòs
en una cel·la oberta al món
Soterrat als budells
d’una bèstia que agonitza
busques un color
un només a les palpentes
no empaites la plenitud
sinó vèncer la impotència
poder plantar cara
a la seua violència
Entre les runes
de cara al mòbil
no sé què dir
no sé com competir
sempre en guàrdia
en un món hostil
indefens i diminut
en l’allau sense fi
d’egoisme, elitisme
i supremacisme
que fa el mal banal
seductor, blanc,
un verí sigil·lós i ocult
que ens va infectant
angoixa, placebo
focs artificials
I caic caic
com una bola de neu
sense arrels
no tinc fre
no sé ni dir-te adeu
soc un cos vençut
ple de blaus nu
apague la pantalla
per connectar amb tu
I em torna aquella ràbia
de rebentar la gàbia
recordes l’emoció
de viure sense por?
encara som vius
encara som vius
i a la merda tot
si encara somrius
Soterrat als budells
d’una bèstia que agonitza
busques un color
un només a les palpentes
no empaites la plenitud
sinó vèncer la impotència
poder plantar cara
a la seua violencia