El Fòrum de Debats tancarà la programació de la temporada 2023-24 amb una taula rodona moderada pel periodista Jordi Vilarrodà i que presentarà el president del Fòrum, Joan Brugués. En aquest acte es plantejarà un dels temes clau en les societats actuals partint dels seus orígens històrics fins a centrar-nos en els aspectes més actuals.
La llibertat d’expressió és un requisit fonamental per a qualsevol sistema democràtic. Avui, arreu del món, un autoritarisme creixent, bàsicament de dretes, la posa en perill. Però també, d’una manera més insidiosa, mitjançant el que es coneix com a “cultura de la cancel·lació”, i en nom d’ideals nobles -el progrés, els drets humans, la protecció de les víctimes, la identitat…-, alguns sectors qualificats d’esquerres ataquen no només la llibertat d’expressió, sinó també, per exemple, la llibertat acadèmica. Ja no és només la democràcia, sinó la ciència, la possibilitat d’una veritat objectiva compartida, i el mateix concepte de realitat el que està amenaçat. Això s’emmarcaria en l’anomenat discurs d’odi que sembla acaparar tot el debat de la llibertat d’expressió des que va començar el segle XXI. Fins llavors, la principal preocupació havia estat com garantir el dret d’expressió davant els intents de censura. Amb el canvi de segle sembla sorgir una onada restrictiva preocupada no tant en ampliar l’espai per a la crítica sinó en com protegir la comunitat enfront dels discursos totalitaris o discriminadors. Una gran part de públic està més disposat que mai a prohibir la lliure difusió d’idees que li resultin xocants o pertorbadores. Creix la consciència sobre els perills que cadascú digui el que vulgui tot ignorant les conseqüències d’atribuir al poder públic la legitimitat de controlar quines idees poden circular. La noció de discurs d’odi és nova, sorgeix d’una recomanació del Consell d’Europa del 1997, però històricament tots els sistemes jurídics han establert mecanismes per a perseguir el discurs dissident i, a partir d’estudis empírics, sembla demostrable que el discurs d’odi és utilitzat als tribunals, també en el cas espanyol, per tal de castigar exercicis ideològics dissidents més que no pas per a evitar la discriminació de col·lectius vulnerables. Aquestes qüestions, entre altres, es tractaran en aquest acte i s’exemplificaran amb casos d’àmbits diversos.El Fòrum de Debats tancarà la programació de la temporada 2023-24 amb una taula rodona.
En aquest acte es plantejarà un dels temes clau en les societats actuals partint dels seus orígens històrics fins a centrar-nos en els aspectes més actuals.
La llibertat d’expressió és un requisit fonamental per a qualsevol sistema democràtic. Avui, arreu del món, un autoritarisme creixent, bàsicament de dretes, la posa en perill. Però també, d’una manera més insidiosa, mitjançant el que es coneix com a “cultura de la cancel·lació”, i en nom d’ideals nobles -el progrés, els drets humans, la protecció de les víctimes, la identitat…-, alguns sectors qualificats d’esquerres ataquen no només la llibertat d’expressió, sinó també, per exemple, la llibertat acadèmica. Ja no és només la democràcia, sinó la ciència, la possibilitat d’una veritat objectiva compartida, i el mateix concepte de realitat el que està amenaçat. Això s’emmarcaria en l’anomenat discurs d’odi que sembla acaparar tot el debat de la llibertat d’expressió des que va començar el segle XXI. Fins llavors, la principal preocupació havia estat com garantir el dret d’expressió davant els intents de censura. Amb el canvi de segle sembla sorgir una onada restrictiva preocupada no tant en ampliar l’espai per a la crítica sinó en com protegir la comunitat enfront dels discursos totalitaris o discriminadors. Una gran part de públic està més disposat que mai a prohibir la lliure difusió d’idees que li resultin xocants o pertorbadores. Creix la consciència sobre els perills que cadascú digui el que vulgui tot ignorant les conseqüències d’atribuir al poder públic la legitimitat de controlar quines idees poden circular. La noció de discurs d’odi és nova, sorgeix d’una recomanació del Consell d’Europa del 1997, però històricament tots els sistemes jurídics han establert mecanismes per a perseguir el discurs dissident i, a partir d’estudis empírics, sembla demostrable que el discurs d’odi és utilitzat als tribunals, també en el cas espanyol, per tal de castigar exercicis ideològics dissidents més que no pas per a evitar la discriminació de col·lectius vulnerables. Aquestes qüestions, entre altres, es tractaran en aquest acte i s’exemplificaran amb casos d’àmbits diversos.