- 1 066
- 114 567
La Mirada Tàctil
Spain
Registrace 17. 12. 2013
Des de l'any 2007, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa, mitjançant La Mirada Tàctil, diferents accions que apropen els museus i el seu patrimoni a tota la societat amb la voluntat de crear espais de relació accessible on es potencia l'accessibilitat física, cultural i de la informació.
Un recurs per apropar els museus locals i altres espais patrimonials a tots els usuaris, però especialment adaptats per a aquells visitants que tenen algun tipus de discapacitat sensorial i mobilitat reduïda.
#miradatactil
Un recurs per apropar els museus locals i altres espais patrimonials a tots els usuaris, però especialment adaptats per a aquells visitants que tenen algun tipus de discapacitat sensorial i mobilitat reduïda.
#miradatactil
La Mirada Tàctil al Museu del Monestir de Sant Cugat: un projecte sostenible i en clau de gènere.
Jornada d’Inclusió i Accessibilitat al Museu d'Història de Catalunya. Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Conferència amb el títol: «La Mirada Tàctil al Museu del Monestir de Sant Cugat: un projecte sostenible i en clau de gènere.» a càrrec de Lluís Rius Font. 31 de maig de 2024. Agraïment a Trayson per cedir el seu enregistrament. 31 de maig de 2024
Conferència amb el títol: «La Mirada Tàctil al Museu del Monestir de Sant Cugat: un projecte sostenible i en clau de gènere.» a càrrec de Lluís Rius Font. 31 de maig de 2024. Agraïment a Trayson per cedir el seu enregistrament. 31 de maig de 2024
zhlédnutí: 63
Video
Memorial democràtic. Espais de Memòria
zhlédnutí 24Před 2 měsíci
Espais memorials de Tona Amb la intenció de donar a conèixer els episodis més importants de la història de Tona corresponents a la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra i la transició democràtica, s’ha dut a terme la senyalització, amb les explicacions corresponents, dels llocs on van produir-se aquests fets.
Carrer Major. El proveïment d’aliments durant la Guerra Civil i la postguerra
zhlédnutí 19Před 2 měsíci
En els anys de la guerra, Tona va patir molts problemes per poder disposar dels aliments bàsics. El 1936, als carrers Major i de Barcelona, hi havia oberts els forns Sañé (ca la Jarana), Buxaderas (can Ramonet, La Confiança), Busquets (can Silvestre) i Arnella. A la plaça Major, hi havia també el forn de la Cooperativa Fraternitat Obrera.
Plaça Major. Democràcia i catalanitat
zhlédnutí 12Před 2 měsíci
La plaça Major va ser testimoni d’algun dels moments més emblemàtics, a Tona, en el pas de la dictadura franquista a la democràcia.
GENT REFUGIADA I DESPLAÇADA
zhlédnutí 38Před 2 měsíci
L’ esclat de la guerra suposa l’inici d’un flux migratori creixent cap a Catalunya des dels territoris ocupats per l’exèrcit revoltat. Es calcula que arribaren prop d’un milió de persones, la meitat de les quals eren civils refugiats. Aquesta situació va implicar un enorme esforç logístic i de solidaritat que va contribuir a evitar l’esfondrament de la rereguarda republicana.
L' HOSPITALET. L’ Hospitalet acull refugiats i desplaçats.
zhlédnutí 35Před 2 měsíci
Durant la Guerra d’Espanya (1936-39) l’Hospitalet es va mobilitzar per contribuir a l’esforç de guerra des de la rereguarda. Algunes fàbriques, com Can Llopis o La Farga, es van reconvertir en indústria de guerra. S’impulsà els dispensaris municipals i la Casa de la Maternitat. La Junta de Defensa Passiva Local coordinà la construcció de refugis antiaeris i s’organitzaren col·lectes solidàries ...
CALELLA. Dades sobre els refugiats a Calella.
zhlédnutí 22Před 2 měsíci
El primer contingent de refugiats de guerra arribats a Calella, l’octubre de 1936, fou un grup de nens madrilenys que van ser acollits amb entusiasme i dedicació per part de famílies calellenques. Les arribades més nombroses, però, succeïren entre el juny i el setembre de 1937, coincidint amb la batalla del Nord. Van arribar molts asturians, lleonesos i bascos, tot i que també, en menor nombre,...
TONA. Els refugiats i refugiades de guerra a Tona durant la Guerra Civil espanyola.
zhlédnutí 17Před 2 měsíci
Tona va rebre refugiats des del final de 1936. La majoria provenien de Madrid i de províncies limítrofes, però també n’hi havia del nord d’Espanya i d’Andalusia. En un primer moment, foren instal·lats a l’Hotel del Parque i en diverses torres i pisos d’estiueig del barri Roqueta. Més endavant, s’obligà les famílies amb desertors a acollir-ne.
El MASNOU, un oasi en temps de guerra per als refugiats
zhlédnutí 21Před 2 měsíci
El Masnou va ser un poble d’acollida de molts d’aquests refugiats -especialment de colònies d’infants-, la majoria dels quals hi van arribar entre l’octubre de 1937 i el maig de 1938. El poble en va acollir un total de 834, tot i que no pas alhora, ja que molts hi residien només un temps, amb l’esperança que es guanyés la guerra, i llavors continuaven el seu camí cap a França. Tot i així, la po...
RODA DE TER, 1936-1939. L’ acolliment de refugiats com a deure de solidaritat.
zhlédnutí 25Před 2 měsíci
A l’inici de la Guerra Civil, Roda de Ter tenia una població de 3.151 habitants, i durant els tres anys que va durar el conflicte va acollir un total de 515 persones vingudes de diferents llocs de l’Estat.
CERDANYOLA, un lloc de refugi
zhlédnutí 22Před 2 měsíci
Durant la Guerra Civil (1936-1939), Cerdanyola va acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte, fet que va suposar un gran esforç atesa la situació de manca d’espais i de recursos econòmics i l’escassetat de proveïment. Per tal de fer-hi front, es va crear un subcomitè prorefugiats en què estaven representades totes les forces sindicals i partits antifeixistes.
VILASSAR DE DALT, poble d’acollida de refugiats (1936-1939)
zhlédnutí 17Před 2 měsíci
Vilassar de Dalt, igual que gran part dels municipis de Catalunya, va acollir centenars de refugiats de guerra procedents de les zones que anaven sent ocupades per l’exèrcit facciós.
RIPOLLET. L’ acollida de refugiats.
zhlédnutí 11Před 2 měsíci
El perill constant sobre la població civil a causa de la guerra va provocar desplaçaments cap als pobles de la rereguarda. La majoria de les persones evacuades fugien de la proximitat del front i dels bombardejos, però també de la repressió exercida pels franquistes a les zones ocupades.
SABADELL. Ciutat refugi, 1936-1939
zhlédnutí 19Před 2 měsíci
L’ estiu de 2023 la televisió informava que, segons l’ACNUR, al món hi havia 110 milions de desplaçats, tants com els habitants d’Espanya i França junts. D’aquests desplaçats, uns 35 milions eren refugiats, la meitat dels quals eren sirians, ucraïnesos i afganesos; 62,5 milions eren desplaçats interns; 5,4 milions, sol·licitants d’asil, i 5,2 milions, persones que requerien protecció internacio...
MATARÓ. La solidaritat amb els refugiats durant la Guerra Civil, 1936-1939
zhlédnutí 20Před 2 měsíci
Els primers refugiats que van arribar a Mataró, a inicis de la tardor de 1936, procedien de les zones ocupades o assetjades per les tropes franquistes. La por de les represàlies franquistes, el pànic als bombardejos de pobles i ciutats i, d’una manera progressiva, la manca d’aliments que va afectar especialment la zona republicana són raons que es van afegir a l’avanç del front de guerra per ce...
MANRESA. Els refugiats: l’altra cara de la Guerra Civil a Manresa
zhlédnutí 22Před 2 měsíci
MANRESA. Els refugiats: l’altra cara de la Guerra Civil a Manresa
SANTA COLOMA DE GRAMENET. Infants de Madrid refugiats a Gramenet del Besòs.
zhlédnutí 17Před 2 měsíci
SANTA COLOMA DE GRAMENET. Infants de Madrid refugiats a Gramenet del Besòs.
CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Les fàbriques de material de guerra durant la Guerra Civil Espanyola.
zhlédnutí 17Před 2 měsíci
CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Les fàbriques de material de guerra durant la Guerra Civil Espanyola.
TERRASSA. Fabricació de teixits per uniformes a l’empresa tèxtil Sala y Badrinas
zhlédnutí 24Před 2 měsíci
TERRASSA. Fabricació de teixits per uniformes a l’empresa tèxtil Sala y Badrinas
ARENYS DE MAR. Bombes: per terra, mar i aire
zhlédnutí 14Před 2 měsíci
ARENYS DE MAR. Bombes: per terra, mar i aire
SANT ADRIÀ DE BESÒS. La col·lectivitat de camperols de Pla de Besòs
zhlédnutí 65Před 2 měsíci
SANT ADRIÀ DE BESÒS. La col·lectivitat de camperols de Pla de Besòs
AUDIODESCRIPCIÓ. El Jardí de Quint Licini
zhlédnutí 63Před 6 měsíci
AUDIODESCRIPCIÓ. El Jardí de Quint Licini
Bon curt
casteyano
Cervantes lo trató con respeto en el Quijote. Para cuando escribió la segunda parte Roca Guinart ya había servido -o aún estaba sirviendo- en los Tercios. Sin duda, Cervantes mostró ese respeto por considerarlo compañero de armas, pues él también se había desempeñado como soldado anteriormente en Lepanto.
Moltes gràcies!
Este coche fue el penúltimo vehículo que circuló en el Sevillano. Los auténticos coches durante el periodo 1950/1967, eran coches de madera, de todas las compañias que tuvo RENFE, en su mayor parte de III clase, asientos de madera o gutapercha, estrechos, sucios de carbonilla, y que día sí y día también venían con 4,5 ó 6 horas de retraso, a veces llegando a rodar más de 30 horas...
Bellísimo
M'ha agradat molt!
Els video està molt be , pero volia fer un parell d'observacions. Els vehícles ferroviaris dedicats al transport de viatgers s'anomenen cotxes i no vagons. Els vagons transporten mercaderies. I d'altra banda, aquest tren no sortia de l'estació de Santa Justa, perquè aquesta estació no existia en aquella época (va ser construida per l'arribada del AVE). El tren del que es parla en el video, sortia de l'estació de Sevilla - Plaza de armas , més coneguda pels sevillans, com l'estació de Córdoba. Salutacions.
Fantastic artista
Molt original i sensible, gràcies des del País Valencià!
Interesante y precisa la explicación. Un trabajo muy limpio. Un paso a paso detallado, minucioso y extraordinario resultado. Gracias
Belisiimo parabens
Una mica de context ajudaria a la interpretació. Gràcies pel video
czcams.com/video/NtkMk5sti7E/video.html 👽👽??
Perales, Perales que todos mis bienes van al os Vinyales....
😔
Dale un like si eres de Capellades
Una caca De las gordas
Aquests textos són extrets sense permís del meu article introductori "Patrimoni i territori" del llibre "Canet de Mar. Història i arquitectura" editat dins la col·lecció Estudis de Patrimoni el 2009 i dels plafons de la Casa Museu, que també vaig redactar. A qui correspongui, aquest treball és de la meva propietat intel·lectual.
Benvolgut senyor Sainz El vídeos als que fa referència corresponen al projecte "La Mirada Tàctil", un dels programes de suport que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per als museus de la Xarxa de Museus Locals (XML), a la que està adherit el Museu Lluís Domènec i Montaner de Canet de Mar. Aquest projecte consisteix en l'adaptació de les exposicions permanents dels museus de la XML per a fer-les accessibles a diversos col·lectius amb discapacitats visuals i auditives. Entre les accions que es realitzen s'elaboren els vídeos subtitulats i en llengua de signes que ha vist, així com unes guies amb macrocaràcter i en braille que, junt amb determinats objectes del museu que es poden tocar, acompanyen la visita. El contingut d'aquests vídeos es treballa conjuntament amb el museu, que és qui proporciona el guió i el text de l'exposició permanent per a fer la guia en braille i els vídeos en llengua de signes. Aquests s'incorporen posteriorment a l'exposició permanent amb uns codis QR que es col·loquen en diversos punts d'aquesta, i estan també disponibles en el canal de youtube de "La Mirada Tàctil" que aquests dies s'ha difós a les xarxes socials atès que els museus estaven tancats a causa de la crisi sanitària. La Diputació de Barcelona no ha ha fet altra cosa que a partir del contingut lliurat pel propi Museu Lluís Domènec i Montaner de Canet de Mar sobre la seva exposició permanent, adaptar uns recursos per a que col·lectius amb discapacitats diverses puguin accedir al contingut del museu, i per tant és aliena a qualsevol defecte de praxi que se li pugui atribuir en aquest sentit. Per a qualsevol aclariment pot contactar amb nosaltres a o.patrimonic@diba.cat Atentament Oficina de Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona
@@LaMiradaTactil Agraeixo la seva explicació. Amb el seu aclariment, em posaré en contacte amb la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. Ben cordialment Carles Sàiz i Xiqués Historiador
Molt bona feina!!!!
Quina caca
e
MUY BIEN PERO MAL
muy bien pero mal
q rollo tio